dilluns, 24 de novembre del 2008

Catarates de Iguazú

Iguazú prové de la suma dels mots "y"= aigua i "guasu"= gran, en guaraní, l'idioma dels indígenes de la zona. Doncs tal com el seu nom indica, són més de 275 salts d'aigua de fins a 80 metres d'alçada. Què dir de les catarates de Iguazú que no s'hagi dit ja... Són espectaculars, impressionants, magnífiques, increíbles, fascinants, refrescants, eixordadores, potents... i per demostrar-ho, unes quantes fotos:




Això petitet que es veu al fons de la foto és l'Igna, que sembla que estigui fent un anunci de desodorant Fa "Siente el frescor, cada mañana..."





Aquests dos individus amb cara de passarell i pinta de turista despistat som nosaltres. Mare meva, quina fila fem! Com ens hem de veure...


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram Igna!!! Estàs tan impressionant com les catarates fent l’anunci de Fa!!! Nen que guapu que estàs!!!! jejeje ... I el moment turista tampoc no es pot menysprear, amb els salvavides modelo Manso de uso mercante!!! jajaja
Molts petons

Anònim ha dit...

Ei! Estic d'acord amb la Nú, l'Igna és un bon candidat per fer l'anunci de Fa, vec que fer anys li ha sentat bé, i el moment salvavides .... Molts ptns

Yolanda ha dit...

Vaja, sí que està "cachitas" l'Ignasi...

Anònim ha dit...

Hola,
He deixat les felicitacions per l'Ignasi a la pestanya pertinent i ara anem per les Catarates. Què boniques, oi? És un lloc molt impressionant. Molt i molt maques les fotos i sense comentaris sobre les turistades i anuncis, és el que toca. Veig que vau aprofitar bé el dia i vau recórrer tots els raconets. Felicitats per les fotos i les explicacions, m'agrada molt veure-us i llegir.
Ara ja fa fred, i quan dic fred, és fred; aquest matí he vingut a 6º, sí, sí, 6º
La bona notícia és que ha nevat molt i comença la temporada d'esquí. Ja us comentaré com va, però l'agafem amb moltes ganes i il·lusió, com sempre.
Veig que us aneu animant a fer excursions i caminades i, encara que cansat, en treieu tot el que és positiu de la muntanya. M'alegra veure-ho.
Una abraçada a tots dos i seguiré veient el que feu pel món.
Glòria

Anònim ha dit...

Hari ommmmmm
m'alegra veure que esteu cada dia més impressionants...ja fa quasi un any que estic babejant....¡¡no puc més¡¡¡ moltes vegades miro desde el començament totes les fotos:India,HK,Vietnam,NZ..i el cor s'em dispara...¡que faig jo aquí¡...com dieu:la vida és allò que passa mentres tu estas...
¡carpe diem¡continueu disfrutant petons Gopi Issa

pilar ha dit...

Hola parella!
Realment espectaculars, només havia sentit a parlar de les catarates del Niàgara, però penso que no tenen pas res a envejar, al contrari, no sé si ès perquè les fotos les heu fet vosaltres, però les trobo una meravella.
Ai! Ignasi, Ignasi, no t'hi podies apropar més? quina por!
Molts petonets i cuideu-vos molt.
Your mother.

gemma ha dit...

jo també vull sentir el tarabestall
de les tones d´aigua que cada segon
s´estavellen al terra. Jo també vull que l´aigua m´empapi la roba.
Jo també vull que l´arc de sant martí m´imprimeixi de colors. Jo també vull ser com l´Ignasi, sol,dintre i vivint la natura.
Hi ha gent que busca moments extraordinaris i els troba. I n´hi
ha que tan sols som sumiatruites sense fer cap esforç per realitzar els somnis. Dueu un any extraordinari. Tinc enveja. No sé
si sana o no. Pero tinc enveja./
Endevant, sort , i que els pares o companys us comprin un dècim del sorteig de nadal, i si voleu m´en
guardeu un. Grácies.

Yolanda ha dit...

Folgueroles, jo ja fa dies, per no dir mesos, que els hi tinc enveja, i ja t'asseguro jo, que de sana...nada!!
De moment, però, el més a prop que estic de veure un pingüí, és el monigot que hi posen als centres comercials per celebrar el nadal... una altra vegada nadal...jo vull fugir!!

Anònim ha dit...

Jo m'apunto al tema de l'enveja. De l'enveja pura i dura. Es com si cada vegada que poseu fotos, sigui més espectacular que l'anterior. NO és així ja que te tant en tant miro les anteriors, Gokarna,Halong Bay, Ben Tre , australia, i tants i tants llocs petits, grans, turístics no turístics, inhòspits, i tots els adjectius bonics que es puguin posar.. No se si les meves neurones podrien recordar tants paisatges, tantes vivències..
Resumint: que us enyorem, que esperem amb "candeletes" el retorn. I que sigueu feliços i vosaltres que podeu, reteniu el màxim d'experiències viscudes.
Carla

Anònim ha dit...

holaaa!!!!!!som la Maribel i la Isabel. Ignasi, que cuerpo serrano se te ha quedao!!!!!!!!!
Quan torneu? tenim moltes ganes de veure-us i compartir aquesta meravellosa experiencia arreu del mon.
La Isabel diu que porteu cap aquí al Jordi, que li ha agradat moooolt
Una abraçada ben forta i molts petons