Els dies es van escurçant, cada cop es fa fosc abans. La llum es torna suau i projecta llargues ombres. És agradable parar-te, alçar el cap, aclucar els ulls i deixar que el sol t'escalfi la cara. A alguns carrers de la ciutat es comença a sentir l'olor de fum de les castanyeres. La natura ofereix els seus fruits i baies d'intensos colors granates i violats.
Ve de gust tancar-se a casa, recloure's i interioritzar. Hora de fer balanç dels mesos anteriors de llum, calor i color. Hora de determinar la direcció que volem prendre durant els propers mesos de foscor.
M'encanta la tardor!
2 comentaris:
Carai noia! que poètica, romàntica i no sé si nostàlgica estàs, però m'agrada, i també m'agrada la tardor.
Per cert, tothom diu que hi ha molts bolets, però nosaltres hi vam anar una estoneta diumenge passat i no en vam trobar cap!
que bonic,,els manel,, es fer-nos sentir amb poques i delicades paraules el que es la tardor, m'encanta.
Publica un comentari a l'entrada