divendres, 29 de juliol de 2011

Ashram Sadhana Kendra

Aquests últims 9 dies els hem passat fent un retir a l’ashram Sadhana Kendra, un lloc dedicat al creixement espiritual, basat en la meditació en silenci. Hem fet 4 meditacions diàries d’una hora cada una. La primera, a les 4.30 del matí, segons ells; de la nit, segons jo.

Els horaris eren:

4.30-5.30: Meditació
6.00: Esmorzar
9.00-10.00: Meditació
11.30-13.00: Satsang (torn de preguntes al mestre)
13.00: Dinar
15.30-16.30: Meditació
16.45: Darshan (estar en presència d’un mestre espiritual) i te
18.30-19.30: Bhajans (cants devocionals) i meditació
20.00: Sopar

A banda d’assistir a totes les activitats, s’han de realitzar unes hores de seva (treball voluntari) al dia. Jo m’he encarregat de rentar plats i olles més grosses que jo (que no és gaire difícil, ho se, però a mi em semblaven immenses!) i l’Ignasi s’ha dedicat a pelar i tallar verdures, sobretot patates, per als àpats, senzills però saludables.

A dins de l’ashram hi viuen permanentment una dotzena de devots i el mestre Swami Chandra Udasin, que carinyosament l’anomenen Swamiji. Tothom és benvingut, independentment de la casta o la religió, a fer una visita, o a allotjar-s’hi uns dies, o uns mesos.

Swamiji fa vot de silenci ininterrompudament des del 1984. Quan vol comunicar-se amb algú fa un soroll amb la boca, alguna cosa així com “chsssst” i escriu el que vol dir en una llibreta, que un dels seus devots s’encarrega de llegir en veu alta, si s’escau. Quan se li fa una pregunta, ell també contesta per escrit, amb lletra de metge que costa desxifrar.

No sabria dir-vos si el Swami m’ha acabat d’agradar o no, la veritat és que em produeix sentiments contradictoris, però no puc negar que fer 4 hores de meditació diàries t’aporta una tranquil•litat interior i una serenor del tot beneficiosa.

Per altra banda, l’ashram també fa obres socials; té una escola per a 400 nens (això és una escola petita a l’Índia), un centre per ensenyar a cosir a noies adolescents a l’atur, un dispensari mèdic i un hospital, tot gratuït. L’ashram també té unes quantes vaques, que viuen com a reines a la seva cort impol•luta i amb un ventilador al sostre, de les quals se n’utilitza la llet per preparar els productes làctics que es consumeixen a l’ashram: lassie (iogurt per beure), ghee (mantega per cuinar) i chai (té amb llet i espècies). Cada tarda, a les portes de l’ashram, s’ofereix un petricó de llet fresca a qui ho necessiti.

Malgrat que no he acabat de sintonitzar amb l’energia del mestre, m’ha encantat estar uns dies fent meditacions profundes i compartint-ho tot amb la comunitat de l’ashram. A més, no es pot negar que el que fan resulta d’allò més útil pels vilatans desfavorits de la contrada i només per això, ja val la pena.

L'entrada de l'ashram.
Està prohibit fer fotos de l'interior de l'ashram i del Swami,
per això només posem la foto de la porta




Els voltants de l'ashram, amb el riu Yamuna



Els Rodamons, en un dels moments lliures
entre meditació i meditació

7 comentaris:

salvador ha dit...

El que trobo més interressant són les tres hores per esmorzar. També el dinar deu ser pausat i solemne, i el sopar ha de ser el sant sopar.
comprenc que no t'agradés massa el sr. mut si et feia meditar dins olles gegantines. En canvi les vaques amb el seu ventilador han de ser "la leche".
Ai les preses de la foto; només cal un moment per saber si la camiseta que em poso és la meva o la de l'altre. A les fotos quedem retratats per sempre, i les mares pateixen. I parlant d'Ashram, a la contraportada de la Vanguardia d'ahir, hi tenim un "sicoterapeuta i mestre espiritual realitzat" (recoi), que te un asram, sense hac, a Sao Paolo i que vosaltres el vau esquivar quan vau ser al Brasil. Bon agost

pilar ha dit...

Anar a fer un retir a un Asrham és una experiència molt interessant, però això de llevar-se a dos quarts de cinc del matí no és pas per a mi.
El lloc sembla fresquet, tot és veu molt verd.
Era neu el que es veu a les muntanyes del fons?
Seguiu experimentant i molts petonets!

lavueltaalmundo.net ha dit...

Només podem dir: OoooommmmmmmmM!!!

Una abraçada, Rodamons!

Xavier i Carme, des de Sri Lanka

Anònim ha dit...

"...un petricó de llet fresca".
Feia molt de temps que no sentia la paraula "petricó". I de la llet fresca, ja ni me'n recordo.

taram

Mireia i Ignasi ha dit...

Salvador, ja ho pots ben dir, les vaques amb ventilador eren "la leche"!, jajaja!

Pilar, en realitat ens llevàvem a les 4.00, per arribar puntuals a la sala de meditació a les 4.30. El que es veu a les muntanyes no és neu, són núvols baixos. Com que és època de monsó plovia cada dia i estava ennuvolat, però no feia gens de fred.


Xavi i Carme, seguiu gaudint per Sri Lanka!

Taram, estar a l'Índia és com fer un salt en el temps. Tornes a veure coses ja oblidades, com "un petricó de llet fresca".

Anònim ha dit...

uuuooohhh, veient el plan i els horaris m'ha agafat mal de cap i tot, jejeje!

Ai no sé, tanta meditació em posaria nerviosa... ;-)

Mooooooolts petonets, ohmmmmmmmm!!

Sil MR

Anònim ha dit...

Ups, he escrit "ohm" com unitat de resistència..jeje, volia dir "ommmmmm"

Sil