S'autodenomina la capital mundial del ioga i és una altra de les moltes ciutats sagrades de l'Índia que descansa a les ribes del Ganges. La particularitat d'aquesta és que està envoltada de muntanyes boscoses, repletes de vegetació i micos, que de tant en tant baixen a la civilització a fer de les seves. "Fer de les seves" vol dir robar menjar o agafar la roba dels terrats. A l'Ignasi li va anar d'un pèl que un mico entremaliat no se li emporta els pantalons que havia estès al balcó de l'allotjament. La zona més interessant de la ciutat està a la banda oriental del riu, on s'hi arriba mitjançant un dels dos llarguíssims ponts que creuen el Ganges i comuniquen les dues parts de la ciutat.
Pont de Laxman Jhula.
Pels carrers de Laxman Jhula
Ens allotgem a la zona de Laxman Jhula, en un bonic hostal anomenat
Sonu Guest House, d'habitacions grans, amb molta llum i increíblement netes per ser l'Índia. Ah, i també molt bé de preu! Per aquí abunden els restaurants per a turistes tipus "chill out", on menges assegut a terra damunt d'uns coixins i a part de la gastronomia índia fan des d'una pizza fins a un hummus o uns ous ferrats amb patates fregides.
El millor de tot, però, és que sempre pots acostar-te al riu, trobar un lloc tranquil on seure i veure passar el Ganges. Sense fer res més, només veure'l passar.
El Ganges, el riu sagrat
1 comentari:
Trobo que l'arquitectura de la Índia és molt colorista... només cal veure el pont, i el poble al fons.. tot són colors...
Publica un comentari a l'entrada