Aquí ens separem del Xavi i la Carme, ells segueixen la seva tercera volta al món cap a un altre destí i nosaltres ens quedem uns dies més a Rishikesh. Aprofitem per anar a classes de ioga amb el Gurú Surinder, amb qui aprenem una manera creativa i respectuosa de fer ioga alhora que molt intensa. Tinc agulletes a parts del meu cos on ni sabia que es podien tenir agulletes! També aprofitem per anar a tants aratis com podem. A diferència de Haridwar, on es fa un únic arati multitudinari, a Rishikesh se’n fan molts de familiars durant tota la tarda. Cada ashram, cada grup de devots, cada família..., celebren el seu propi arati. Un arati íntim i molt especial que comparteixen amb qui se’ls hi apropa d’una manera sincera.
Surinder Singh
Arati a Rishikesh
En els viatges coincideixes amb gent especial amb qui t’ajuntes uns dies i després cadascú segueix el seu camí. Per pocs que siguin els dies compartits, sempre deixen records profunds. Aquesta és una de les meravelles de viatjar.
7 comentaris:
Eiii! parella, hola!
Ara entenc perquè vas amb aquest mocador al coll! 39 de febre ja s'ha de cuidar!
Ignasi, així m'agrada que perfeccionis amb el ioga, quan tornis ho podras aplicar.
Quin gronxador de pont! deu fer una mica de por i tot de passar-hi, sobretot si fa vent o hi passa molta gent!
Molts petonets!
Un riu enorme el Ganges, per esperar que estigui "calentet", jeje.. De tota manera, no feia molta calor? o això era a Delhi??
Que te cuides Ignaci. Gracias por compartir con nosotros este fantástico viaje. Petons als 2.
Rodamons me está encantando seguiros por vuestro viaje por la India.No dejeis de informarnos.Un abrazo
em sorprèn la propaganda que s'hi veu a les fotos, sembla dir que n'està empastat, potser més que aquí?
Mire!!! aiii, per quin cap passa ficar-se al Ganges! No estem preparats, no veus que els occidentals som delicadets?!jejeje!!!
Molts petonets from Barcelona! Mua, mua!!!!
Silvia MR
Hem estat uns dies de retir a un ashram, per això no hem donat senyals de vida. Ara ja hem tornat a la vida normal i aviat penjarem una nova crònica.
Pilar, el pont es movia força quan passava molta gent. Por no en feia, però segons com, marejava una mica el balanceig.
Yolanda, ja veig que t'has posat al dia fent comentaris a totes les cròniques, jeje! Amb el Xavi i la Carme no ens vam trobar pas de casualitat. Sabíem que ells estaven per l'Índia i ells sabien que nosaltres hi arribàvem al juliol, així doncs ens ho vam fer venir bé per coincidir i vam quedar per e-mail.
Jean, gracias por tu comentario, nos hace mucha ilusión que escribas en el blog. Muchos recuerdos a Regina. Un fuerte abrazo desde la India, de parte de los dos.
Ana y Chico, y a nosotros nos encanta que nos sigáis (los dos, jeje) en nuestro viaje. Un fuerte abrazo para ti y un plátano para Chico!
Salvador, uf, sí, hi ha moltíssima propaganda per tot arreu! Cartells d'hotels, de restaurants, de centres de ioga, de botigues de tota mena, de telefonia mòvil,..., qualsevol xiringuito té el seu cartell. A vegades costa trobar un lloc, encara que hi siguis al davant, de tants cartells com hi ha.
Sil, ja ho pots ben dir, els occidentals som mooolt delicats! No aguantem ni la meitat del que aguanten (alguns) indis. Petons!
Fins la propera crònica!
Publica un comentari a l'entrada