No sé què té aquest lloc però és especial. Malgrat la brutícia, la pobresa i la pudor, Varanasi m’agrada. Aquí m’hi sento a gust.
He de reconèixer que en aquesta ciutat és on més m'han desgastat els caça-turistes. Els venedors surten de les seves botigues per convèncer-te que els compris el que sigui; els conductors de rickshaws no paren de preguntar-te cap on vas i fins i tot s’aturen tallant-te el pas, per veure si així puges al seu vehicle d’una vegada; qualsevol se t’ofereix com a guia (fals guia) i t’assegura que et portarà als punts més interessants de la ciutat que només ell coneix i a les botigues més barates; els suposats sadhus (renunciants) se t’acosten amb el seu pot a demanar almoina persistentment; els que tenen vaixell t’insisteixen en anar a fer un vol pel Ganges, alguns d’ells sota els efectes de la droga d’una manera tan evident que estic segura que serien incapaços de remar...
Però quan aconsegueixes obviar tota la parafernàlia turística i camines pels carrerons embullats trepitjant pedres antiquíssimes, alguna cosa subtil t’envaeix. Aleshores descobreixes la devoció amb la que dues ancianes caminen descalces cap a un ghat; l’assossec amb el que una vaca, com les que pasturava Krishna, s’atura al mig del carrer; el respecte amb que un senyor toca el llom d’aquesta vaca i després es posa la mà al front fent una inclinació; el fervor amb el que un sacerdot recull una mica d’aigua del riu sagrat... I és això el que m’atrau de la ciutat.
Fa milers d’anys que gent de tota l’Índia peregrina fins aquí per mostrar el seu respecte a Déu, al Ganges i a un mateix. Milions de persones han recorregut aquesta ciutat amb la intenció de trobar-se a sí mateixos, de trobar el seu espai. Místics de totes les èpoques han meditat als ghats, als temples o al carrer. Per això aquesta ciutat vibra amb una energia intensa i especial. I si hi connectes, t’atrapa.
L’últim dia a Varanasi busquem un ghat tranquil per acomiadar-nos del Ganges. Durant aquest viatge no el tornarem a veure més. En silenci ens asseiem davant el riu sagrat, el sentim passar i ens deixem fluir amb la seva energia.
He de reconèixer que en aquesta ciutat és on més m'han desgastat els caça-turistes. Els venedors surten de les seves botigues per convèncer-te que els compris el que sigui; els conductors de rickshaws no paren de preguntar-te cap on vas i fins i tot s’aturen tallant-te el pas, per veure si així puges al seu vehicle d’una vegada; qualsevol se t’ofereix com a guia (fals guia) i t’assegura que et portarà als punts més interessants de la ciutat que només ell coneix i a les botigues més barates; els suposats sadhus (renunciants) se t’acosten amb el seu pot a demanar almoina persistentment; els que tenen vaixell t’insisteixen en anar a fer un vol pel Ganges, alguns d’ells sota els efectes de la droga d’una manera tan evident que estic segura que serien incapaços de remar...
Però quan aconsegueixes obviar tota la parafernàlia turística i camines pels carrerons embullats trepitjant pedres antiquíssimes, alguna cosa subtil t’envaeix. Aleshores descobreixes la devoció amb la que dues ancianes caminen descalces cap a un ghat; l’assossec amb el que una vaca, com les que pasturava Krishna, s’atura al mig del carrer; el respecte amb que un senyor toca el llom d’aquesta vaca i després es posa la mà al front fent una inclinació; el fervor amb el que un sacerdot recull una mica d’aigua del riu sagrat... I és això el que m’atrau de la ciutat.
Fa milers d’anys que gent de tota l’Índia peregrina fins aquí per mostrar el seu respecte a Déu, al Ganges i a un mateix. Milions de persones han recorregut aquesta ciutat amb la intenció de trobar-se a sí mateixos, de trobar el seu espai. Místics de totes les èpoques han meditat als ghats, als temples o al carrer. Per això aquesta ciutat vibra amb una energia intensa i especial. I si hi connectes, t’atrapa.
L’últim dia a Varanasi busquem un ghat tranquil per acomiadar-nos del Ganges. Durant aquest viatge no el tornarem a veure més. En silenci ens asseiem davant el riu sagrat, el sentim passar i ens deixem fluir amb la seva energia.
Rituals al Ganges
Els búfals d'aigua també es banyen al riu.
2 comentaris:
Tal com ho expliques entenc molt bé que aquesta ciutat t'atrapi.
Les fotos són xulíssimes!
Petonets.
no sé què més dir crec que estem perdent una gran directora de cinema, encara que hi ha temps. Avui mateix veig i revisc Varanasi amb les teves descripcions, aixó ho aconsegueix l'Artista.
Publica un comentari a l'entrada