dilluns, 28 de maig del 2012

Una tarda a Barcelona

Com que fa temps que no viatjo i enyoro la sensació de descobrir racons nous i sorprende'm de tot, decideixo fer de turista a la meva ciutat. Em penjo la càmera al coll i surto a passejar pel centre, sense presses, agafant carrerons que no acostumo a transitar, observant la gent i badant a cada cantonada.

La ciutat m'ofereix infinitat de coses que em fascinen:

Els carrerons estrets del Raval.


Gent de totes les nacionalitats amunt i avall pel carrer Hospital.


El bar Mendiazábal, tan popular com diminut, encabit a una cantonada.


Capficats amb les seves reivindicacions, els veins ni s'han adonat que han penjat el cartell del revés.


Comerços que m'apropen països llunyans.


A la Rambla l'espectacle està assegurat i sempre hi veus quelcom que et crida l'atenció.


Els animals també desitgen sortir al carrer.


I, per acabar, una grua al Moll de la Fusta per llançar-se cap per avall des de les alçades.


És ben bé que aquesta ciutat acull a tothom i cadascú troba el seu espai per sentir-s'hi bé, independentment dels orígens, la cultura o la condició social.

Fa uns dies, una amiga mexicana afincada temporalment a Barcelona em deia que estava enamorada de la ciutat. I ara ho entenc. Si et deixes, Barcelona t'enamora!

4 comentaris:

marc ha dit...

És bonic redescobrir la ciutat amb ulls de viatger!

El viatge dels Rodamons ha dit...

Quan no pots desplaçar-te a països exòtics, sempre tens l'opció de viatjar al costat de casa.
Al capdavall, és l'actitud el que compta!

pilar ha dit...

A Barcelona hi ha un munt de coses per fer i descobrir. Els que som d'aquí potser no ho aprofitem prou, no ens n'adonem que és una ciutat molt bonica. Els extrangers sí que ho saben, per això cada dia en venen més.

El viatge dels Rodamons ha dit...

Pilar, ja és ben veritat el que dius!
A vegades no sabem apreciar tot el que Barcelona ens ofereix.