Halong Bay

Tothom ens deia que Halong Bay es un dels llocs mes increibles i meravellosos del mon, que no ens ho podiem perdre. Doncs be, despres d'un parell de trens i un vaixell ens vam plantar a l'illa de Cat Ba, a Halong Bay. Allà vam contractar un tour amb barco perque ens passejes durant tot un dia per la bahia i aixi poder admirar la inmensitat de la naturalesa.

El dia del tour feia un cel forca gris, i al cap de mitja hora d'agafar el barco feia una tormenta amb llamps i trons que deu ni do. El vaixell era molt petit, nomes hi anavem l'Ignasi i jo i els dos vietnamites que portaven el vaixell, que evidentment no parlaven ni una paraula d'angles. L'aigua es colava per tot arreu i aquella closca de nou no aguantava el vendaval. Al cap d'una estona la pluja va afluixar, ens van dur a una illa amb platjeta i ens van fer saltar per la borda. No tenien ni una trista escaleta o rampa per baixar del barco dignament, vam haver de saltar a l'aigua com vam poder, amb les sandalies a la ma i l'impermeable posat. Estavem els dos sols a la platjeta d'una illa, sense saber massa be perque ens havien fet baixar aqui, plovent a bots i barrals, i el vaixell va marxar mar endins. Els dos capitans ens feien gestos amb les mans, pero no enteniem si ens feien adeu o si ens deien que tornarien despres. I no parava de ploure. Quan ja comencavem a posar-nos nerviosos, va arribar un altre vaixell amb quatre turistes i un guia que parlava angles (al.leluia!). Ell ens va explicar que estavem a Monkey Island, que la gent ve aqui a banyar-se (obviament aquell dia aixo era impossible) i que hi ha un mirador des d'on es veu tota la bahia, pero s'han d'escalar unes roques i amb aquell temps era impossible. Nosaltres ens vam fer els valents i vam intentar arribar al mirador amb les nostres sandalietes (il.lusos!) i efectivament, va ser impossible. Ah, i lo mes important, que el vaixell tornaria a buscar-nos al cap de mitja horeta. Gracies a deu!

Total, que la nostra visita a Halong Bay ha estat forca desastrosa, pero hem de reconeixer que es un lloc realment precios i especial. Us deixem unes quantes imatges d'algun moment en el que va parar la pluja.

Botiga flotant. La senyora carrega la seva barqueta de verdura, carn, begudes... i es passeja amunt i avall entre els vaixells i les cases flotants. Es una mena de supermercat aquatic a domicili.

Casa flotant. N'hi ha per tota la bahia i curiosament gairebe totes tenen un gos.



Els protagonistes. Aqui no podem dir allo de "al mal tiempo, buena cara" perque fem bastant mala cara els dos, pero be, es una de les poques fotos que sortim els dos junts.


Unes hores despres d'arrivar a port la pluja va cessar, i tot va tornar a la normalitat...

Sapa

Al nord-oest de Vietnam, prop de la frontera amb Xina, entre camps esgraonats d'arros i d'opi s'alca Sapa a 1.600 metres per damunt del mar. A part dels paissatges, que son impressionants, bona part del seu atractiu rau en les minories etniques que habiten la regio. Les diferents minories viuen en petites vil.les escampades per la vall i muntanyes de Sapa. El seu mitja de subsistencia es principalment el camp. No tenen diners, no compren practicament res, produeixen tot el que necessiten per viure: arros, verdures i algun animal. Moltes dones i nenes fan roba, bosses, penjolls, arracades, etc per vendre-ho als turistes i obtenir uns diners. El principal problema es l'elevada taxa de natalitat: l'extensio del camp d'arros que cultiven es suficient per alimentar 4 o 5 persones, pero no per alimentar-ne 8 o 9. Com mes fills tenen, mes pobres son.

La millor manera de coneixer Sapa es a peu, atravessant camps d'arros, descobrint petits poblats apartats de tot, creuant-te amb la gent que va a treballar o amb els nens que tornen d'escola. Aixi doncs ens hem calcat les botes i ens hem dedicat a explorar el pais a peu. Hem de dir que malgrat les agulletes, les rampes a les cames, el mal d'esquena, el fred i la boira estem orgullosos de nosaltres mateixos i encantats amb la gent que ens hem anat trobant pel cami. Hem tingut la sort de passar una nit a casa d'una familia de la etnia dels Dzay. La casa es molt senzilla: una habitacio amb un foc a terra es la cuina, una altra gran habitacio son els dormitoris (separats per una cortineta). Nosaltres hem dormit amb un matalas a terra i un gat al costat, que s'ha colat per algun forat buscant escalforeta. L'experiencia ha estat fantastica i amb la familia ens hem sentit molt a gust, tot i no parlar angles. A veure dema a quin poblet anem a parar...

Vistes des de la casa de la familia


La familia. Es broma, je, je!!!






L'Igna no sabia si menjar-se un moniato o un ou dur. Per sort va escollir el moniato, perque a dins de l'ou hi ha el pollet!!! I se'l mengen tot sencer acabat de coure.


La Chung te 31 anys i 4 fills. Es de l'etnia dels Hmong, una de les mes pobres, pero per contra es una noia d'allo mes energica, alegre i felic. Us arriba a traves de la foto?


Aquesta es la senyora de la casa on hem dormit, de la etnia dels Dzay.


Jo fent fotos mentre els demes preparaven el sopar. Viva el arte del escaqueo!

Vietnam

Seguidors del nostre blog, ja som aqui! Per fi un cibercafe on ens hem pogut connectar al nostre blog, oe, oe! Disculpeu l'espera pero pel que veiem la tecnologia no es el fort de Vietnam. Us farem un breu resum del que hem estat fent aquests dies.

Arribada a Ho Chi Minh. Aqui la gent fa vida al carrer: a cada cantonada hi ha un grup de vietnamites sentats en unes cadires minuscules amorrats a un bol endrapant noodles o be espatarrats en una tombona fent la beicana. I aixo a totes hores! A les 7 del mati ja estan menjant noodles o arros amb carn i no paren en tot el dia. I entre bol i bol, una dormideta! Suposem que la calor juga un paper important en aquests estil de vida...

Despres hem baixatcap al Delta del Mekong. Hem estat al poble de Ben Tre i durant aquests dies no hem vist a cap turista. La gent ens mirava molt pel carrer, sobretot a l'Igna, els hi fa molta gracia la seva barba ja que els vietnamites gairebe no tenen pel a la cara. Hem agafat barquets de tot tipus i ens passejat pel Mekong, els dos sols! La part negativa de que no hi hagi turistes es que ningu parla angles, ni tan sols a l'hotel on estavem, i alhora de menjar les coses es compliquen. Un dia volia fer un cafe calent (sense gel) i vaig acabar prenent una pepsi calenta!!! La meva pronunciacio en vietnamita no deu ser prou acurada... No es pot tenir tot.

Pel cami hem parat a Hoi An. Poblet precios i super turistic. Tothom parla angles, els restaurants tenen cartes i estan traduides, a part dels tipics plats vietnamites tambe fan menjar occidental... Un paradis per relaxar-te uns dies, pero et sents una mica borrego seguint les currues de turistes per visitar els 4 museus que surten a la guia.

Ara estem a Hanoi. Acabem d'arribar i encara no ens hem situat, tan aviat com tinguem coses noves per explicar us ho farem saber.

Delta del Mekong. Mes aviat semblem xinesos, l'Igna amb aquesta barba i jo... amb aquest bigoti!



El valent de l'Ignasi...



Hoi An



Mercat de Hoi An



Aquests "angelets" son terribles, quan van veure la camera se'm van tirar al damunt i tenen una forca sobrehumana, una mica mes m'arranquen els bracos i destrossen la camera!

Hong Kong

Hong Kong es una petita regio de la Xina amb 7 mil.lions d'habitans repartits en 1.000 km2 de superficie. Be, mes que repartits estan amuntegats. Aixi no es d'estranyar que visquin en pisets minusculs encabits en gratacels d'infinit numero de plantes.

Hong Kong te un sistema economic, administratiu i judicial especial, diferent de la resta de Xina. Es una ciutat modernissima, neta, organitzada, civica. Tot i la densitat d'habitants no es un lloc estressant, contrariament al que nosaltres pensavem. Per la ciutat hi ha parcs agradables on descansar, centres comercials molt amplis, cafeteries acollidores... La majoria de llocs s'han construit amb feng shui i aixo es nota, no saps per que pero t'hi sents a gust.

Quatre coses a desmentir sobre la Xina, o al menys sobre Hong Kong, que ja hem dit que aixo no es ben be Xina:

1. Els restaurants xinesos son discrets i acollidors. Encara no n'hem vist cap decorat amb la gran muralla ni amb dracs que emergeixen d'un llac multicolor.
2. Els plats no els serveixen ofegats en una mena de salsa enganxifosa. Aqui nomes porten una mica de suc i la vedella te gust de vedella (si, ja se que no he de menjar carn pero he caigut en la temptacio!)
3. Els xinos estan bons! I les xines son monissimes! Van amb uns pentinats super fashion i sempre porten el cabell perfecte... fan una rabia!
4. El metro tampoc va tan ple. D'acord que hi ha molta gent pero els vagons son llarguissims i al mati els metros passen cada 30 segons aprox.! O sigui que no van mes apretats de lo que va la linia verda a hora punta a Barcelona. Ah, i si un metro s'endarrereix 5 segs t'ho comuniquen inmediatament per megafonia i et demanen disculpes! (igualet que la RENFE...)
   Tota aquesta modernitat contrasta totalment amb els voltants de la ciutat. A la que agafes el tren i marxes tres parades mes enlla de la capital descobreixes uns poblets austers de cases prefabricades de llauna apuntalades damunt 4 vigues per sobre del mar. Aqui la gent no es fashion, son pescadors que viuen assecant el peix que pesquen i venent-lo despres. Aqui no hi ha jardins amb feng shui, les aigues residuals es llencen directament al rierol de davant de les cases, no hi ha clavegueres. Aqui no hi ha centres comercials ni cafeteries... pero tambe forma part de la regio de Hong Kong. Per que a tot arreu hi ha tants contrastos?

Aqui es on vivim. Ara no us sabriem dir ben be quina finestra es la nostra.


Aqui viuen els xinesos


Port de Hong Kong

Mireia-Lee. Be water my friend!

Aqui viuen els xinesos que no son de la capital

Algunes imatges de l'India...

La zona de ghats de Nasik

Aixi treballen els comerciants...

El mercat de Nasik

Les iaies son les mes tendres arreu del mon

Matheran

Atencio a la super-bugaderia!

El mercat de Matheran

Les dones son les mes treballadores, com a tot arreu!

Coves budistes de Pandav Leni,

Temple hindu excavat a la roca, a Ellora

Estem a Delhi fins el 19 de febrer, que anirem cap a Hong Kong. Alla estarem el temps just per tramitar el visat de Vietnam i despres... cap a Vietnam falta gent. Aixi doncs, si no sabeu on anar per Setmana Santa, no us ho penseu mes, us esperem a Vietnam!!!

Mariona, no hem pogut contactar amb la Marta. Despres de moltissimes trucades fallides i un e-mail sense resposta, ens hem percatat de que passa de nosaltres com de la m...

Inma, quin estreno! Des de que tens l'adreca del blog estas que no pares!!! I aixo ens encanta.

Yolanda, que no hi ets? Fa temps que no sabem res de tu i ens extranya molt. Et trobem a faltar!

Montse i Angel, tambe enyorem els vostres comentaris!

I moltissimes gracies a tots els que seguiu el blog. No sabeu pas quina il.lusio ens fa cada cop que l'obrim i veiem que hi ha comentaris nous. Gracies guapus!!!

Dia de reflexio

Ja portem mes de 2 mesos a l'India i toca fer una mica de balanc. Ens hem acostumat a menjar amb les mans, a caminar descalcos, al picant, al transit caotic i a dutxar-nos amb cubells d'aigua freda pero no ens hem acostumat a l'extrema pobresa, al sistema de castes ni al despreci amb el que alguns de les castes superiors tracten als de les inferiors. El viatge esta resultant molt diferent de com l'haviem planejat pero no per aixo menys interessant. El mon de les ONGs i el voluntariat es complex i com a tot arreu hi ha gent de tota mena. Per ajudar realment a un col.lectiu primer cal coneixer molt be la seva manera de viure, les seves costums, les seves necessitats, la seva cultura... No n'hi ha prou amb dir "som els occidentals que us venim a ajudar".

Un savi ens va dir una calurosa tarda que es pot ajudar de moltes maneres, pero que l'unica manera de canviar el mon es desprenent energia positiva i fent la vida una mica mes felic als que t'envolten. No importa el que fas sino com ho fas. L'activitat mes trivial l'has de fer des del cor i amb bona voluntat, sense esperar res, nomes aixi beneficiaras als que t'envolten. De res serveix fer grans proeses o rendir respecte als deus si despres escridasses al pobre que tens al costat.

Aixi doncs ens hem proposat seguir el nostre viatge irradiant energia positiva per alla a on passem i intentant fer la vida una mica mes facil a aquells amb qui ens trobem, ja sigui jugant amb nens del carrer, conversant amb hindus encoriosits, donant chai (te) als peregrins, somrient a les dones que ens creuem, regalant la nostra roba als qui els fa mes falta, donant diners... En alguna ocasio ens han enganyat, estafat, mentit i pres el pel pero ens quedem amb tota aquella bona gent que esta interessada en que li expliquem que ens sembla l'India, amb els que ens conviden a prendre un chai nomes per poder xerrar una estona amb nosaltres, amb els que ens ajuden a trobar el nostre desti quan ens hem perdut i fins i tot ens acompanyen personalment, amb els que es volen fer fotos amb nosaltres per tenir un record, amb els que ens conviden a casa seva per coneixe'ns millor, amb els nens que venen corrents perque els hi donem la ma, amb els que ens donen les gracies per haver vingut al seu pais... En definitiva, ens quedem amb tots aquells hindus que ens miren amb tendresa-curiositat i ens ofereixen el seu millor somriure, un somriure pur, innocent i sincer. Perque al capdevall ells tambe ens estan transmeten a nosaltres la seva energia positiva i tambe ens estan fent la vida mes felic.

PD: aquest tronco-ordenata de la prehistoria no reconeix la camera, pero quan en trobem un una mica mes evolucionat, penjarem fotos!

El paradis es diu Gokarna

Si un dia desapareixem del mapa sense donar senyals de vida ens trobareu aqui, a Gokarna (orella de vaca), una tranquil.la ciutat sagrada de l'estat de Karnataka. Aqui es respira una energia molt positiva i tot va a poc a poc: els religiosos fent les cerimonies, les dones que caminen pel carrer, les vaques que passejen per la platja... Es un lloc on ens podriem passar la resta de la nostra vida sense fer res.

Tenim la sort d'allotjar-nos en unes cabanes a peu de platja, que propiament no tenen cap luxe (un llit mal fotut i tot ple de bestioles variadetes!), pero l'ambient amb els nostres veins no es paga amb diners (que de fet tampoc ho estem pagant gaire: 2,30 euros per nit l'habitacio doble). Es una mena de comuna hippy i ens reunim per menjar, cantar, xerrar, arreglar el mon... El Claude es frances i porta 18 anys viatjant, fa calendaris maies i aviat marxara cap a Nepal, quan no faci tant fred. El Peter es music i viatja amb la seva novia per estudiar la musica tradicional india, despres d'aqui anira a Calcuta. La Bhakti es anglesa i esta fent un curs de ioga amb un swami hindu, quan acabi anira a Australia per seguir els seus estudis de ioga.

Nosaltres aqui aprofitem per menjar be, fer ioga a la platja i aprendre tot el que podem d'aquesta gent tan diferent, intel.ligent, genuina i interessant.

El cafe on vivim, just al darrera hi ha les cabanes

La vida tan estressant que portem ;-)

Per cert, hem de confessar als de Folgueroles que no vam recitar els 1000 noms de l'Amma a quarts de cinc del mati, quan els galls encara dormen. Hem de reconeixer que no som tan devots!

I tambe aprofitem per donar la benvinguda al pbc, que tard, pero finalment s'ha incorporat. Oe oe oe!