La selva

Hem estat uns dies a la Reserva Nacional de Tambopata, a l'amazonia peruana, coneguda per la gran diversitat d'espècies de mamífers, arbres, insectes i aus que l'habiten i per tenir el rècord mundial en quantitat d'espècies de papallones. Ens hem allotjat en aquestes boniques cabanes, al costat del Madre de Dios, riu que pertany a la conca de l'Amazones.

La selva és un lloc sorprenent, hi ha vida per tot arreu! No trobes ni un cm2 d'espai on no hi creixi una planta o no hi hagi un ésser viu, ni un instant en el que no sentis un soroll o altre d'alguna bestiola. La vegetació és exuberant, arbres gegants que per molt que alcis el coll cap el cel no aconsegueixes veure on acaben, flors de coloracions exquisides... La fauna que hem arribat a veure és increïble: monos de varies espècies, caimans, "lobos de río", tortugues, guacamayos, lloros, i moltes altres aus que sóc incapaç de recordar els seus noms, papallones, grills, cuques de llum que surten al capvespre i decoren la selva com si fossin llumetes de Nadal... Les fotos que us mostrem no fan justícia a la majestuositat de la selva i als seus habitants, però ni som fotògrafs professionals, ni tenim bons objectius, ni donàvem l'abast a percebre tot el que la selva ens oferia.

Hem tingut la sort de conèixer a la Mati i a l'Ana, un parell de catalanes (bé, la Mati és de Terol però viu a Sabadell) amb les que ens ho hem passat d'allò més bé i hem anat junts a tot arreu durant aquests dies.

D'excursió al Llac Sandoval. Començant pel davant: Ana, una servidora, Mati i Diego, el nostre guia. Una altra caracterísitca de la selva és la calor que hi fa. A part de les altes temperatures, el que et mata és l'elevada humitat. Et passes el dia suant de dalt a baix, et suen parts del teu cos que ni et pensaves que puguessin suar!

Aquí una petita mostra dels animals observats:

Tortugues,

petit caiman perfectament camuflat en l'entorn,

papallones,

el senyor de les papallones,

monos... Els monos al zoo fan molta gràcia, però en el seu hàbitat natural són territorials, possessius i agressius. Que ens ho diguin a l'Ana i a mi, que vam sortir disparades sense esperar a ningú quan un mono al qual els guies anomenaven Chico es va posar violent, i darrere nostre ens van seguir 4 holandesos que també estaven per allà i suposo que estaven tan cagats com nosaltres dues! L'Ignasi va trigar una estona més a venir, però també va acabar fugint. La més valenta, la Mati, que fins a últim moment va quedar-se davant del mono fent fotos.

Després d'un dia intens, la relaxant posta de sol al riu Madre de Dios.

I amb la foscor surten les criatures nocturnes. Unes de les més temibles, al menys per a mi, les taràntules!

Tot i que encara hi ha una espècie molt més temible, perillosa, desagradable, pertorbada i extranya... NOSALTRES!!!

Començant per la dreta: Mati, Diego (el nostre guia), Saul (treballador del lodge que s'atreveix a agafar taràntules amb la mà), una servidora, Ana (aixafada per la força de l'Ignasi) i Ignasi.