divendres, 19 de setembre del 2008

La selva

Hem estat uns dies a la Reserva Nacional de Tambopata, a l'amazonia peruana, coneguda per la gran diversitat d'espècies de mamífers, arbres, insectes i aus que l'habiten i per tenir el rècord mundial en quantitat d'espècies de papallones. Ens hem allotjat en aquestes boniques cabanes, al costat del Madre de Dios, riu que pertany a la conca de l'Amazones.




La selva és un lloc sorprenent, hi ha vida per tot arreu! No trobes ni un cm2 d'espai on no hi creixi una planta o no hi hagi un ésser viu, ni un instant en el que no sentis un soroll o altre d'alguna bestiola. La vegetació és exuberant, arbres gegants que per molt que alcis el coll cap el cel no aconsegueixes veure on acaben, flors de coloracions exquisides... La fauna que hem arribat a veure és increïble: monos de varies espècies, caimans, "lobos de río", tortugues, guacamayos, lloros, i moltes altres aus que sóc incapaç de recordar els seus noms, papallones, grills, cuques de llum que surten al capvespre i decoren la selva com si fossin llumetes de Nadal... Les fotos que us mostrem no fan justícia a la majestuositat de la selva i als seus habitants, però ni som fotògrafs professionals, ni tenim bons objectius, ni donàvem l'abast a percebre tot el que la selva ens oferia.




Hem tingut la sort de conèixer a la Mati i a l'Ana, un parell de catalanes (bé, la Mati és de Terol però viu a Sabadell) amb les que ens ho hem passat d'allò més bé i hem anat junts a tot arreu durant aquests dies.

D'excursió al Llac Sandoval. Començant pel davant: Ana, una servidora, Mati i Diego, el nostre guia. Una altra caracterísitca de la selva és la calor que hi fa. A part de les altes temperatures, el que et mata és l'elevada humitat. Et passes el dia suant de dalt a baix, et suen parts del teu cos que ni et pensaves que puguessin suar!



Aquí una petita mostra dels animals observats:

Tortugues,

petit caiman perfectament camuflat en l'entorn,


papallones,


el senyor de les papallones,



monos... Els monos al zoo fan molta gràcia, però en el seu hàbitat natural són territorials, possessius i agressius. Que ens ho diguin a l'Ana i a mi, que vam sortir disparades sense esperar a ningú quan un mono al qual els guies anomenaven Chico es va posar violent, i darrere nostre ens van seguir 4 holandesos que també estaven per allà i suposo que estaven tan cagats com nosaltres dues! L'Ignasi va trigar una estona més a venir, però també va acabar fugint. La més valenta, la Mati, que fins a últim moment va quedar-se davant del mono fent fotos.


Després d'un dia intens, la relaxant posta de sol al riu Madre de Dios.


I amb la foscor surten les criatures nocturnes. Unes de les més temibles, al menys per a mi, les taràntules!


Tot i que encara hi ha una espècie molt més temible, perillosa, desagradable, pertorbada i extranya... NOSALTRES!!!

Començant per la dreta: Mati, Diego (el nostre guia), Saul (treballador del lodge que s'atreveix a agafar taràntules amb la mà), una servidora, Ana (aixafada per la força de l'Ignasi) i Ignasi.

10 comentaris:

Yolanda ha dit...

Hola a tots!!
Sempre m'he preguntat com és que els animals sempre surten tant bé a les fotos...això no passa amb els humans... suposo que deu ser cosa de la naturalitat..
Per cert, me n'alegro de veure que ja teniu roba nova, i que no aneu despullats pels puestos, jeje..

Petons a tothom!!

gemma ha dit...

hem estat uns dies de frenetiques vacances.ara ens toca uns dies per
tornar.nos a relaxar.He vist el comentari i les fotos del titicaca(l´únic llac que em sabía al cole), i el machupicchu. Al llac hi ha una canoa totora amb un trono, es pels turistes vip?. L´arc
de pedra que es? una entrada, un terme, una decoració?. A la emocionada crònica de la selva, no parles dels mosquits. Es que per miracle no hi han?. Aquí, les criatures que van en braços, tampoc esbufeguen. O ho he entes malament? Pobres monos, perque els
vau fer enfadar?. La papallona del
gorro, es viva encara? o va morir allá mateix?.El Madre de dios es com un paradís.Endevant, salut i pau.

Anònim ha dit...

Realment se us veu amb cara de felicitat eh?? Tot i les dificultats i els mals moments q segur heu passat,n'estic segur que esteu vivint una de les experiències de la vostra vida. :-)

...continuo envejant i disfrutant post a post del vostre viatge...

A passar-ho bé!!!!!

gerard

Anònim ha dit...

collons! Quants coses us han pasat en tan poc temps: robatori, volta i volta dels calçotets, i quantes muntanyes haveu pujat? Al final sereu uns "sport-billy"... Ah! A la selva hi han mosquits, uf! no em trobaran allà jeje. Un petó.

pilar ha dit...

Ostres, ostres i ostres!
Quines vivències més fortes! Jo, quan he vist la taràntula, seria incapaç de poder-hi anar, pensar que pot entrar mentre dorms, ja se'm posa la pell de gallina, que fort! I els altres animalons, déu n'hi do, no us hi acosteu massa?
La pàgina anterior del blog, la del Machu Picchu, vau fer molt bé de separar-vos dels turistes i poder-ho gaudir en silenci i sol.litud. És el mal que hi trobo al Machu Picchu, tothom hi va, massa turistes.
M'ha agradat molt el que expliqueu de les illes Uros, no ho sabia pas, bé, moltes coses que heu dit no les sabia.

Fa dies que no sabem la temperatura de S. Andreu de la Barca, ja tinc ganes de saber-la.

Molts petonets i, com sempre, cuideu-vos molt.

Your mother

Anònim ha dit...

Hola macus!!! Esteu guapíssims! El Sr. de les papallones molt afavorit! ... Mireia t'imagino corrents com una boja fugint del mico, jejeje!!! Ha d’estar molt bé la selva encara que tants animalons en llibertat... les nits han de fer respecte, encara que en el bar veig que no esteu molt preocupats pels possibles perills! ;P

Glow ha dit...

Alerta, que el senyor de les papallones torna a semblar-se a David el Gnom!!!

M'ha agradat molt la foto de les tortugues, molt disciplinades, elles...

Petó

Anònim ha dit...

Hola a tots!!!
Quina passada de fotos!!!
Aprofiteu doncs "només" us queden dos mesos de viatge.
Aquí ja ha començat la tardor i ja fa més d'un mes que hem tornat a la vida laboral,és reconfortant veure i llegir aquests variats i impresionats reportatges.
Molts petons i fins a la propera.
Mariona

Anònim ha dit...

Hola nois,us anem seguin en el vostre viatge, i amb vosaltres descobrim tots aquets maravallosos. Nosaltres us volem donar una noticia i ès que esperem el segon fill,segurament ens vaurem abans que neixi molts petons.
Pere Sandra i Pol

Anònim ha dit...

Hola comentaristes!

Primer de tot volem felicitar al Pere i la Sandra de Vic i al Pol per la part que li toca. Així doncs... moltes felicitats, guapus!!!

Respecte la pila de preguntes de Folgueroles, intentarem respondre el que poguem: 1)la canoa amb trono ben segur que és per turistes, les que utilitzen els locals són més senzilles. 2)L'arc de pedra és una entrada. 3)A la selva sí que hi havia mosquits però només empipaven al capvespre, perquè era l'època seca. No em vull ni imaginar com deu ser a l'epoca humida!

Us fem saber que ja estem a l'Argentina, ballant tangos a tothora! Aviat us ho explicarem.
Gracies per TOTS els comentaris!
Fins la propera crònica!