Coneguda com la fi del món, Ushuaia, la capital de Terra del Foc, es troba situada a la vorera del canal Beagle i envoltada per cadenes muntanyoses. Realment és un lloc aïllat i allunyat de tot: cap al sud la inhòspita Antàrtida, cap al nord, darrere les muntanyes, inmenses esplanades que no s'acaben mai cobertes per una herba petita i tupida de color marronós degut al fred i algún matoll ple d'espines. El seu aïllament i el fet que és la ciutat més austral del món, contribueix a que Ushuaia sigui un lloc especial i bonic, tant per l'espectacularitat de les muntanyes com pels frondosos boscos del Parc Nacional Terra del Foc.
Resulta difícil d'entendre que els primers pobladors nòmades poguèssin viure en aquest entorn tan auster. I resulta encara més difícil d'imaginar què deuria sentir el joveníssim Charles Darwin quan va arribar a bord del seu vaixell Beagle a aquestes inexplorades terres llunyanes sense saber què ni qui s'hi trobaria.
Tot i que diuen que Ushuaia és la fi del món, per a molts és l'inici de viatges, històries i aventures.
Des del glaciar Martial, vista panoràmica d'Ushuaia, el canal de Beagle i al fons la Patagònia xilena (una de les fronteres entre Xile i Argentina passa pel mig del canal).
Far Les Eclaireurs, al canal Beagle.
Colònia de lleons marins i cormorans.
Parc Nacional Terra del Foc.
11 comentaris:
Hola comentaristes!
Ens fa molta il.lu que tingueu ganes que tornem, tot i que quan veieu la pila de fotos, historietes i anècdotes que tenim, tindreu ganes que tornem a marxar ben lluny! Respecte el nostre retorn, encara no tenim data de tornada confirmada, i tot i que també us enyorem, intentarem allargar aquest viatge tan com poguem.
Felicitats a totes les Pilars, que demà és el seu sant! Aquí en diuen el dia "de la raza", que encara sona pitjor que "de la hispanidad", en fi...
bon santa Pilar, a les Pilars i els
Pilars de les families.M´he passat tot el dia de guàrdia, per ser el primer i ho he aconseguit, pero ara no se pas que dir. Val mes que espereu que passi la tormenta de la crisi. No cal tenir pressa. M´agrada el cartell situat al peu del far, que suposo deu anunciar el far. I he de renyar al sr. Ignasi que segueix amb la mania de
llençar pedres on pugui. Adeusiau
jovent.
M'encanta la foto del far!
Veig que les coses us van bé per la fi del món. No us tempta l'Antàrtida al sud? :)
Salut!
buff. he entrat al blog de l`Edu.
i m p r e s i o n a n t , te temps
per tot, viatjar, fotografiar,
escriure,llegir, mantindre contactes amb tothom, seguir molts
blogs, etc,etc. Els que no hi heu entrat, val la pena de clicar.l´ho.
L´unic problema es que veus que
"jo" soc una petita miseria, davant de personal d´aquesta mena
Encara que no us escrigui gaire, et puc assegurar que segueixo la vostra pàgina. Tot com sempre és meravellos amb les teves grans narracions. Us anava a preguntar com teniu la tornada, però ja he vist que no teniu cap pressa, això vol dir que no torneu pel mes de Desembre?. Serà veritat que estereu molt més temps viatgen per donar envejar els pobres treballadors. Un petó molt fort. Luisi.
Ahi ahi con do COj.... El dia la Raza!!!
Deu meu, ja no sap la gent quins noms posar.
Jo tinc cupo per 3, potser 4 reunions d.anecdotes. Tot un récord! que normalment no supero la mitja hora. Pero be, es una volta al mon, s.accepta.
No es per vosaltres, es el sindrome aquest de deficit d.atencio que tinc desde el cole i em disperso.
Aixo si, per fotos no se jo si tinc paciencia.
els seguents paisos quins son? ja ho teniu decidits?
quina enveja.. jo fent pressupostos
Em feu una enveja!!! Vaja, com sempre! jaja ... Gràcies a vosaltres veig el món, allà fora d'aquestes quatre parets! Molts petons macussss! ;)
Ei, penya!
Folgueroles, ets molt observador, en teoria havia de disparar quan la pedra que llençava l'Igna rebotava damunt l'aigua, però, com era d'esperar, no vaig copsar aquell instant precís. Totalment d'acord que el blog de l'Edu val molt la pena!
Edu, sí que ens tempta l'Antàritda, sí, però quan ens hem informat dels preus, ens hem quedat garratibats!!! Ho haurem de deixar per quan ens toqui la loteria.
Yolanda, Luisi, Alícia i Tere, tot sovint sortiu a la conversa recordant anècdotes, que l'Ignasi ja es sap de memòria!
Joanjo, se te'n va l'olla, com sempre! Hi ha coses que mai canvien ;-) El proper país al que anirem serà Brasil, però encara falta molt, tot just comencem a descobrir Argentina! Ah, i respecte el teu comentari a la crònica anterior, no posaré cap foto "happy happy", tot i que m'he fotut una òstia que supera a aquella que em vaig emportat una bola de ciment per davant en plena Diagonal. Ja us explicaré...
Núria, espero que l'enveja segueixi sent sana, tot i que es enveja, al cap i a la fi, je je! Tu també tens bones dosis d'adrenalina, he vist les fotos de Sort penjades al teu ¿? (no sé si és un blog o qué punyetes és) que surts tiran-te de cap al riu, lligada amb una merdeta de corda! Això sí és ser valenta!
Apa, siau!
Hola rodamons i seguidors!
Els paisatges de les fotos són preciosos.
Estic una mica intranquil.la per la teva caiguda Mireia, segur que estàs bé? A veure si pengeu alguna foto que vegi la cara que fas i si estàs sencera!
Gràcies per les felicitacions del dia del Pilar.
Cuideu-vos molt, your mother.
Molt maques, com sempre, les fotos. Em fan recordar el meu pas pel Sud del que tinc aquells magnífics records.
M'imagino que hores d'ara sereu voltant per la zona del Calafate, PN de los Glaciares, Torres del Paine, quins records, se m'en va la vista cap a les imatges que tinc ben enregistrades al cap des del dia que les vaig veure.
Espero que tot us continuï anant d'allò més bé i que el vaitge el seguiu gaudint. Pels llocs que aneu i els que us falten segur que serà així.
Glòria
Salut rodamons,
com sempre sorpresa de les vostres fantàstiques històries, magnífiques explicacions, marevelloses fotografíes. Us segueixo, tot i que no dóno senyals de vida, ja saps, aquí els urbanistes sóm una mica histèrics i no trobem el temps per fer aquelles coses que ens mantenen en contacte amb la gent estimada. Us tinc MOLT presents. Quina sensació teniu del viatge ara que ja esteu a la recta final ? Us venen ganes d'assaborir-ho tot, encara més ? Nosaltres des d'aquí, esperem ansioses tenir-vos a prop per fer-nos partíceps de tot el que ens pugueu explicar i ensenyar .
Vigileu, cuideu-vos i fins aviat.
Un petonàs molt fort a tots DOS.
Teresa
Publica un comentari a l'entrada