Hong Kong

Hong Kong es una petita regio de la Xina amb 7 mil.lions d'habitans repartits en 1.000 km2 de superficie. Be, mes que repartits estan amuntegats. Aixi no es d'estranyar que visquin en pisets minusculs encabits en gratacels d'infinit numero de plantes.

Hong Kong te un sistema economic, administratiu i judicial especial, diferent de la resta de Xina. Es una ciutat modernissima, neta, organitzada, civica. Tot i la densitat d'habitants no es un lloc estressant, contrariament al que nosaltres pensavem. Per la ciutat hi ha parcs agradables on descansar, centres comercials molt amplis, cafeteries acollidores... La majoria de llocs s'han construit amb feng shui i aixo es nota, no saps per que pero t'hi sents a gust.

Quatre coses a desmentir sobre la Xina, o al menys sobre Hong Kong, que ja hem dit que aixo no es ben be Xina:

1. Els restaurants xinesos son discrets i acollidors. Encara no n'hem vist cap decorat amb la gran muralla ni amb dracs que emergeixen d'un llac multicolor.
2. Els plats no els serveixen ofegats en una mena de salsa enganxifosa. Aqui nomes porten una mica de suc i la vedella te gust de vedella (si, ja se que no he de menjar carn pero he caigut en la temptacio!)
3. Els xinos estan bons! I les xines son monissimes! Van amb uns pentinats super fashion i sempre porten el cabell perfecte... fan una rabia!
4. El metro tampoc va tan ple. D'acord que hi ha molta gent pero els vagons son llarguissims i al mati els metros passen cada 30 segons aprox.! O sigui que no van mes apretats de lo que va la linia verda a hora punta a Barcelona. Ah, i si un metro s'endarrereix 5 segs t'ho comuniquen inmediatament per megafonia i et demanen disculpes! (igualet que la RENFE...)
   Tota aquesta modernitat contrasta totalment amb els voltants de la ciutat. A la que agafes el tren i marxes tres parades mes enlla de la capital descobreixes uns poblets austers de cases prefabricades de llauna apuntalades damunt 4 vigues per sobre del mar. Aqui la gent no es fashion, son pescadors que viuen assecant el peix que pesquen i venent-lo despres. Aqui no hi ha jardins amb feng shui, les aigues residuals es llencen directament al rierol de davant de les cases, no hi ha clavegueres. Aqui no hi ha centres comercials ni cafeteries... pero tambe forma part de la regio de Hong Kong. Per que a tot arreu hi ha tants contrastos?

Aqui es on vivim. Ara no us sabriem dir ben be quina finestra es la nostra.


Aqui viuen els xinesos


Port de Hong Kong

Mireia-Lee. Be water my friend!

Aqui viuen els xinesos que no son de la capital

Algunes imatges de l'India...

La zona de ghats de Nasik

Aixi treballen els comerciants...

El mercat de Nasik

Les iaies son les mes tendres arreu del mon

Matheran

Atencio a la super-bugaderia!

El mercat de Matheran

Les dones son les mes treballadores, com a tot arreu!

Coves budistes de Pandav Leni,

Temple hindu excavat a la roca, a Ellora

Estem a Delhi fins el 19 de febrer, que anirem cap a Hong Kong. Alla estarem el temps just per tramitar el visat de Vietnam i despres... cap a Vietnam falta gent. Aixi doncs, si no sabeu on anar per Setmana Santa, no us ho penseu mes, us esperem a Vietnam!!!

Mariona, no hem pogut contactar amb la Marta. Despres de moltissimes trucades fallides i un e-mail sense resposta, ens hem percatat de que passa de nosaltres com de la m...

Inma, quin estreno! Des de que tens l'adreca del blog estas que no pares!!! I aixo ens encanta.

Yolanda, que no hi ets? Fa temps que no sabem res de tu i ens extranya molt. Et trobem a faltar!

Montse i Angel, tambe enyorem els vostres comentaris!

I moltissimes gracies a tots els que seguiu el blog. No sabeu pas quina il.lusio ens fa cada cop que l'obrim i veiem que hi ha comentaris nous. Gracies guapus!!!

Dia de reflexio

Ja portem mes de 2 mesos a l'India i toca fer una mica de balanc. Ens hem acostumat a menjar amb les mans, a caminar descalcos, al picant, al transit caotic i a dutxar-nos amb cubells d'aigua freda pero no ens hem acostumat a l'extrema pobresa, al sistema de castes ni al despreci amb el que alguns de les castes superiors tracten als de les inferiors. El viatge esta resultant molt diferent de com l'haviem planejat pero no per aixo menys interessant. El mon de les ONGs i el voluntariat es complex i com a tot arreu hi ha gent de tota mena. Per ajudar realment a un col.lectiu primer cal coneixer molt be la seva manera de viure, les seves costums, les seves necessitats, la seva cultura... No n'hi ha prou amb dir "som els occidentals que us venim a ajudar".

Un savi ens va dir una calurosa tarda que es pot ajudar de moltes maneres, pero que l'unica manera de canviar el mon es desprenent energia positiva i fent la vida una mica mes felic als que t'envolten. No importa el que fas sino com ho fas. L'activitat mes trivial l'has de fer des del cor i amb bona voluntat, sense esperar res, nomes aixi beneficiaras als que t'envolten. De res serveix fer grans proeses o rendir respecte als deus si despres escridasses al pobre que tens al costat.

Aixi doncs ens hem proposat seguir el nostre viatge irradiant energia positiva per alla a on passem i intentant fer la vida una mica mes facil a aquells amb qui ens trobem, ja sigui jugant amb nens del carrer, conversant amb hindus encoriosits, donant chai (te) als peregrins, somrient a les dones que ens creuem, regalant la nostra roba als qui els fa mes falta, donant diners... En alguna ocasio ens han enganyat, estafat, mentit i pres el pel pero ens quedem amb tota aquella bona gent que esta interessada en que li expliquem que ens sembla l'India, amb els que ens conviden a prendre un chai nomes per poder xerrar una estona amb nosaltres, amb els que ens ajuden a trobar el nostre desti quan ens hem perdut i fins i tot ens acompanyen personalment, amb els que es volen fer fotos amb nosaltres per tenir un record, amb els que ens conviden a casa seva per coneixe'ns millor, amb els nens que venen corrents perque els hi donem la ma, amb els que ens donen les gracies per haver vingut al seu pais... En definitiva, ens quedem amb tots aquells hindus que ens miren amb tendresa-curiositat i ens ofereixen el seu millor somriure, un somriure pur, innocent i sincer. Perque al capdevall ells tambe ens estan transmeten a nosaltres la seva energia positiva i tambe ens estan fent la vida mes felic.

PD: aquest tronco-ordenata de la prehistoria no reconeix la camera, pero quan en trobem un una mica mes evolucionat, penjarem fotos!

El paradis es diu Gokarna

Si un dia desapareixem del mapa sense donar senyals de vida ens trobareu aqui, a Gokarna (orella de vaca), una tranquil.la ciutat sagrada de l'estat de Karnataka. Aqui es respira una energia molt positiva i tot va a poc a poc: els religiosos fent les cerimonies, les dones que caminen pel carrer, les vaques que passejen per la platja... Es un lloc on ens podriem passar la resta de la nostra vida sense fer res.

Tenim la sort d'allotjar-nos en unes cabanes a peu de platja, que propiament no tenen cap luxe (un llit mal fotut i tot ple de bestioles variadetes!), pero l'ambient amb els nostres veins no es paga amb diners (que de fet tampoc ho estem pagant gaire: 2,30 euros per nit l'habitacio doble). Es una mena de comuna hippy i ens reunim per menjar, cantar, xerrar, arreglar el mon... El Claude es frances i porta 18 anys viatjant, fa calendaris maies i aviat marxara cap a Nepal, quan no faci tant fred. El Peter es music i viatja amb la seva novia per estudiar la musica tradicional india, despres d'aqui anira a Calcuta. La Bhakti es anglesa i esta fent un curs de ioga amb un swami hindu, quan acabi anira a Australia per seguir els seus estudis de ioga.

Nosaltres aqui aprofitem per menjar be, fer ioga a la platja i aprendre tot el que podem d'aquesta gent tan diferent, intel.ligent, genuina i interessant.

El cafe on vivim, just al darrera hi ha les cabanes

La vida tan estressant que portem ;-)

Per cert, hem de confessar als de Folgueroles que no vam recitar els 1000 noms de l'Amma a quarts de cinc del mati, quan els galls encara dormen. Hem de reconeixer que no som tan devots!

I tambe aprofitem per donar la benvinguda al pbc, que tard, pero finalment s'ha incorporat. Oe oe oe!

Ashram de l'Amma

Nomes arribar a l'ashram de l'Amma el primer que vam fer va ser anar a rebre el darshan (bendicio en forma d'abracada). Just quan estas davant d'ella et fan posar de genolls, en senyal de rendicio, i despres t'abraca. Durant l'abracada em va xiuxiuejar "mi querida..." a l'orella, em va fer un peto i despres em va donar una bosseta amb un caramel i cendres beneides. Es una abracada llarga i intensa. L'Amma no va per feina, sino que s'esta el temps addient amb cada persona. Es una sensacio molt agradable que algu que no et coneix de res t'abraci amb tanta intensitat i amb tant amor.

A part de l'Amma, que sempre es reconfortant veure-la passar o tenir-la a prop, l'ashram es un lloc incomode, i no nomes pel fet que dormim a terra, que s'hi esta prou be. Hi ha moltissima gent, els espais son petits, no pots estar tranquil enlloc, el temple tambe s'utilitza com a sala de treball i oficina, hi ha molt xivarri, a les cantines hi ha poques taules... En Josep M, un noi de la Garriga que porta 3 anys vivint a l'ashram ens ha explicat que l'Amma fa aixo expressament. Amma no vol crear un lloc idilic i confortable perque la vida real no es aixi. Amma diu que el seu ashram es un camp de batalla que et prepara per la vida. S'ha acabat retirar-se a una cova per meditar, els temps actuals demanen que aprenguem a meditar enmig d'una munio de gent, amb soroll i treballant al mateix temps. Amma vol que la feina, la meditacio i el dia a dia siguin tot el mateix. Amma redueix al maxim l'espai exterior perque aixi et refugis en el teu espai interior, que es l'unic lloc amb el que de debo pots comptar.

L'ashram funciona a base de "seva", es a dir, fent feines pels demes de manera desinteressada. Amma diu que fent seva es l'unica manera de purificar de veritat l'anima. Doncs be, hem transportat cadires amunt i avall, hem endrecat el temple, hem eixugat plats i gots, hem netejat habitacions... i la veritat es que jo no li trobo la gracia. Ho sento, pero no hem sento mes pura sino mes aviat una mica gilipolles perque no estas ajudant a gent que ho necessita sino que estas treballant per altra gent que esta de pas, de visita o de turisme. Sera que la meva espiritualitat no esta gaire elevada i encara tinc un llarg cami per recorrer, pero no he encaixat gaire en l'ashram de l'Amma. Hem conegut a un senyor de Valladolid que cada any aprofita el seu mes de vacances per venir a treballar a l'ashram de l'Amma. Coneixeu algu que desitgi fer vacances per anar a treballar de gratis per altres turistes? A mi que em perdonin, pero aquesta no es l'espiritualitat on jo vull arribar.

Hem de dir que l'Amma fa una gran tasca social a la zona de Kerala: hospitals, escoles, pensions per la gent gran, ajudes pels camperols, quan va passar el tsunami va reconstruir tota la zona donant cases a la gent i vaixells perque puguessin tornar a treballar... i altres programes que se'ns escapen.

La gran torre rosa son les habitacions per dormir. Nosaltres estavem a la planta 15 i cada dia marxava un parell de cops el llum amb lo qual pujavem a peu. Al costat es veu el temple. I l'altre edifici es casa de l'Amma i oficines, i mes habitacions... uff tot ben apinyadet!

La nostra habitacio, sense llits, ni armari, ni una trista estanteria. Mama, com pots veure esta tan desendrecada com la de Barcelona. Hi ha coses que ni l'espiritualitat mes profunda pot canviar...


Fantastica posta de sol als voltants de l'ashram

Ashram de Sri Ramana Maharshi

Ramana Maharshi a l'edat dels 16 anys va sentir que el seu cos es moria pero tot i aixi ell continuava viu. Aqui es va adonar que ell no era el seu cos i va comencar a indagar sobre el ser vertader. Es va retirar a una cova del mont sagrat Arunachala i alla va estar meditant durant 7 anys.

Hem estat uns dies al seu ashram. Es tot austeritat: no hi ha ni taules ni cadires, mengem al terra damunt d'una fulla de platan, les habitacions son senzilles, no hi ha aigua calenta... pero ens hi sentim molt comodes. La sala de meditacio es la meva preferida: llum tenue, incens, silenci, recolliment. Hem pujat a la cova on ell meditava. Es un lloc molt especial, amb molta energia, alla tambe hem fet una bona meditacio. Dels ashrams on hem estat fins ara es el que ens ha agradat mes; ens hi hem sentit com a casa, i tot i que hi ha forca occidentals (estem per tot arreu!) tambe hi ha moltissims peregrins hindus.

Entrada de l'ashram


Menjador de l'ashram


Ascensio a l'Arunachala


Ja hem fet el cim! (encara que no ho sembli...)


Baixada de l'Arunachala descalcos, per fer penitencia, com fan els peregrins. Tot i que ells ho fan perque no tenen sabates i nosaltres som els pijos que baixem amb les sabates a la ma.


Peregrins


Per sort sempre tenim temps per fer amics. El Chandra ens serveix els millors cocos i els millors tes de Tiruvanamalai (es el nom del poble), just a l'entrada de l'ashram.

Nadal, Sant Esteve i Cap d'any

Ja estem amb el grup de ioga de l'Ignasi i tots junts us desitgem un Bon Nadal!

Sí, ja sabem que és una mica tard, però la vida espiritual de l'India ens ha tingut molt ocupats i fins avui no hem tingut temps de connectar-nos. Hem trobat a faltar el dinar de Nadal, l'amic invisible, els canelons de Sant Esteve... Aquest és el sopar de Nadal que vam fer...

Aquests dies hem estat a Puttaparthi, a l'ashram de Sai Baba. Ens llevàvem a quarts de sis de la matinada, ens vestiem de color blanc i anàvem al temple de Sai Baba. Alla esperàvem unes tres hores asseguts al terra de marbre, apinyats entremig de mil.lers d'hindus, a que sortís el mestre Sai Baba. No se sap a quina sortirà, ni tant sols si sortirà, però nosaltres sempre estàvem allà esperant. I mentrestant cantàvem, pensàvem, conversàvem, meditàvem... Explicat així sembla de bojos però un cop hi ets ho vius d'una manera diferent. En aquests llocs hi ha una energia brutal, es respira un ambient especial, místic, profund, intens, devocional... La veritat és que val la pena viure-ho en directe. Una de les coses que hem apres aquests dies és a esperar. Esperar sense saber a què. Esperar sense més. Fer de l'espera una part més de la teva vida sense que sigui una pèrdua de temps. Aprendre esperant...

Avui estem a Mamallapuram i ens hi quedarem fins el 3 de gener. Després anirem a Tiruvanamalai fins el 6 de gener, us ho dic pels que ens seguiu amb el mapa.

Com que probablement no podrem escriure abans, us desitgem a tots un molt bon any nou! Nosaltres el passarem amb màniga curta i suant de mala manera! Namaste.