dilluns, 19 de setembre de 2011

Orchha

No teníem previst parar a aquest poblet, però la recomanació d'una parella d'alemanys que vam conèixer a Leh i amb qui vam tornar a coincidir a Dharamsala, ens va fer canviar d'idea. Una de les coses fantàstiques de viatjar és que coneixes un munt de viatgers, amb unes vides, idees i interessos diferents als teus, però amb aventures i històries que val la pena escoltar. No sóc partidària de fer cas dels consells, cadascú té una manera particular de veure la vida (i aquí està la gràcia!), però en aquesta ocasió va ser diferent. Alguna cosa ens va fer sintonitzar amb l'energia d'aquesta parella de mitjana edat i sense saber-ne pràcticament res, vam enfilar cap a Orchha.

Orchha (Lloc Amagat) és una petita població on destaca una fortificació amb 3 palaus del s. XVII, que convinen l'arquitectura islàmica i la hindú, i un complex de temples del s. XVI en força mal estat per l'inteior però amb unes cúpules precioses que destaquen des de qualsevol punt del poble.

El que no ens ha agradat és que els nens no paren de demanar-te coses pel carrer. Que si compra'm xampú, xocolata, unes sabates, un cartró de llet... En realitat no és res d'això el que volen, però saben que si demanen diners els turistes no els en donen, en canvi si supliquen qualsevol altra cosa sí que els hi ho compraran. A la que els hi hagis comprat quelcom, aniran immediatament a la botiga a revendre-ho a meitat de preu per tenir els diners. I el botiguer encantat perquè torna a tenir el producte per vendre. No se'ls hi fa cap bé donant-los coses. Els nens s'acostumen a vagar pel carrer i només estan pendents de què poden treure als turistes. Si de debò es vol ajudar, el millor que es pot fer és col·laborar amb alguna institució que t'inspiri confiança.

La majoria de turistes només paren aquí un dia per veure els palaus i temples, però val la pena quedar-t'hi uns dies per experimentar la tranquil·la vida rural. Al principi ens demanaven tota l'estona pel carrer, però a la que portes un parell de dies ja passes a formar part del poble i l'actitut que tenen cap a tu també canvia.

Passejant coneixem a en Hemant. Un noi molt eixerit que fa de guia i parla una mica d'espanyol. Com que el poble és petit ens trobem tot sovint. Ens demana si podem ajudar-lo a traduir l'explicació que fa sobre els palaus de l'anglès a l'espanyol. Oi tant que sí! Ens encanta interactuar amb la gent local, i que no sigui només per demanar-nos compra'm això, compra'm allò. Estem unes quantes hores fent la traducció, corregint-li la pronunciació... Al final ens explica que només ha estudiat l'espanyol durant 1 mes! Jo porto 2 mesos a l'Índia i tan sols se dir 4 paraules, i malament, ja que les he de repetir uns quants cops perquè m'entenguin. Ell, només amb 1 mes, déu ni dó tot el que xerra. És molt llest i espavilat. Segur que li anirà bé fent de guia per a espanyols.

Vistes d'Orchha, amb el palau a primer terme,
el temple antic al fons i el temple modern a la dreta (color groc)


Cenotafis (monument sepulcral que no conté despulles)


El Palau



Els voltants d'Orchha són especialment bonics,
amb vegetació exuberant i el riu Betwa 


Les dones s'encarreguen d'anar a buscar aigua


Pel carrer campen les vaques...


...I els "toracos"!


Si aquesta és la botiga turística,
imagineu-vos com deuen ser les estàndar...!



3 comentaris:

Glow ha dit...

Mirant les fotos, estic d'acord amb vosaltres que de tant en tant, s'han d'escoltar els consells dels altres...

salvador ha dit...

sorprèn en gran manera els palaus i temples d'aquesta petita(?) població. En les fotos es veu una extensa plana banyada per un riu i
potser acompanyat per un bon microclima. Si no, no ho entenc, tret que fos un Versailles. què farem amb la canalla i el cole o què hem de fer amb els pares de la canalla, o què hem de fer amb la societat, o què hem de....

inma ha dit...

ey, parelleta, quan torneu?? Si és que torneu, el Nachete té moltes ganes de vure.us i jo, ni te cuento.........Mireiaaaaa, encara m ´has de vendre dos llibres!!!!! Em sembla preciós aquest últim poblet on heu estat, i clar que si que s´ha d´escoltar a la gent i tú seleccionar si aquell consell és dínterés per tu o no... Heu fet molt bé!!!! Un petonàs a la punteta del nas a tots dos!!