Costa explicar alguna cosa del Taj Mahal que no s'hagi dit ja.
És un mausoleu de marbre blanc amb incrustacions de perdres semi-precioses (lapislàzuli, corall, jasp, àgata...) que l'emperador mongol Shahjahan va construir en memòria de la seva dona que va morir donant a llum el seu 14è fill. Un treball exquisit, que va comptar amb més 20.000 treballadors i 22 anys d'execució.
Al travessar la porta principal i veure el Taj Mahal al fons no puc evitar exclamar un "Waw...!" L'altra vegada que vam estar a l'Índia no el vam poder veure i la veritat és que ja en tenia ganes. L'edifici és perfectament simètric pels 4 costats, envoltat de jardins d'estil persa, construït damunt d'una plataforma de marbre, de manera que de fons només es pot veure el cel.
Reconec que és una obra arquitectònica incomparable, amb complicadíssimes filigranes, però un cop exclamat el "waw" inicial, l'edifici ja no em transmet res més. És un monument fred, com el marbre del que està fet, que pretèn ser el més bonic, el més espectacular, el més extravagant... però que no transmet cap sentiment, cap emoció.
Val la pena veure'l? Sí, encara que només sigui per poder opinar al respecte. Però us puc assegurar que no serà una de les imatges que recordaré de l'Índia.
És un mausoleu de marbre blanc amb incrustacions de perdres semi-precioses (lapislàzuli, corall, jasp, àgata...) que l'emperador mongol Shahjahan va construir en memòria de la seva dona que va morir donant a llum el seu 14è fill. Un treball exquisit, que va comptar amb més 20.000 treballadors i 22 anys d'execució.
Al travessar la porta principal i veure el Taj Mahal al fons no puc evitar exclamar un "Waw...!" L'altra vegada que vam estar a l'Índia no el vam poder veure i la veritat és que ja en tenia ganes. L'edifici és perfectament simètric pels 4 costats, envoltat de jardins d'estil persa, construït damunt d'una plataforma de marbre, de manera que de fons només es pot veure el cel.
Reconec que és una obra arquitectònica incomparable, amb complicadíssimes filigranes, però un cop exclamat el "waw" inicial, l'edifici ja no em transmet res més. És un monument fred, com el marbre del que està fet, que pretèn ser el més bonic, el més espectacular, el més extravagant... però que no transmet cap sentiment, cap emoció.
Val la pena veure'l? Sí, encara que només sigui per poder opinar al respecte. Però us puc assegurar que no serà una de les imatges que recordaré de l'Índia.
Les dones amb els seus saris posen la nota de color en un dia tan gris
Vista de la façana posterior, amb el riu Yamuna
5 comentaris:
Quin lloc més preciós! Endavant!!!
Del Taj Mahal només en coneixia fotos de colors brillants, cel blau i marbres lluents. Les vostres fotos em fan veure un altre Taj més intim i misteriós.
taram
Hola nois!
Realment és una meravella, quina perfecció! però tens raó quan dius que és una mica fred. Les fotos són molt boniques, m'agraden així grises.
Molts petonets!
Tens raó, espectacular però fred, però no hem d'olvidar que és un mausoleu!
A mi el que més em va impactar va ser el contrast entre els "edificis" d'Agra i el Taj Mahal... Tan luxe pels morts i tanta pobresa pels vius!
Hola parella!
Us entenem perfectament! La Índia és la seva gent, les seves olors, els seus colors... i després d'experimentar tot això, el Taj Mahal no impressiona tant com totes aquestes sensacions...
Espectacular? si. S'ha de veure? també. Però la Índia és sobretot tot l'anterior!
Una abraçada des de Xile!
Publica un comentari a l'entrada