dissabte, 20 d’agost de 2011

Khardung La (5.500m)

La significa pas, en tibetà, i Khardung La és la carretera de muntanya accessible per vehicles motoritzats més alta del món: 5.500 m. A aquestes alçades el paisatge és diferent, hi ha alguna cosa especial en l'ambient, que et fa sentir a tu també especial per tenir el privilegi de poder estar aquí a dalt. Un se sent el rei del món.




Aquesta carretera és un punt important de connexió entre l'Índia i l'Àsia central i l'únic pas per arribar a la Vall de Nubra, el nostre proper destí. Així doncs ens enfilem en un autobús atrotinat de l'any de la picó que triga 7 hores a fer 118 quilòmetres i aconseguim creuar Khardung La amb èxit.

L'autobús-tartrana, que, segons l'adhesiu del vidre, era "semi deluxe"...!


Pel camí ens creuem amb yaks pasturant



A les valls fèrtils és on abunda l'aigua i la vegetació.

5 comentaris:

Yolanda ha dit...

Al•lucinant. No tinc més paraules.

pilar ha dit...

Entre les carreteres, l'alçada i l'autocar déu n'hi do quin viatge!
això sí, és espectacular!
Molts petonets.

salvador ha dit...

diria el conductor, clar que és de semiluxe, no veuen que en el paracops li he penhat dos cors?, els altres no ho porten.-. Ara sí,
con sant Tomás, ja em crec lo dels 5.500m. gràcies els Yaks, encara que hauria de tenir els meus dubtes ja que el primer és un gos, un esplèndit gos, però un gos i el segon diria és una vaca blanca i negre. Els altres animalons més llunyans no els puc distingir.
No ens prenguessiu el pel, eh?, llavors sí que seria al·lucinant i espectacular com comenten la Yolanda i la Pilar. El Papa ja és a casa seva, el Mourinho encara no.

Mireia i Ignasi ha dit...

Reconec que la foto no és massa bona, però entre les vaques, el gos i algun altre animaló, hi ha yaks (a la dreta). Dono fe que en vam veure força, però des del bus deluxe amb cors penjant no vaig poder copsar una imatge millor. El senyor que seia al nostre costat i que semblava tenir més de 200 anys ens va confirmar que eren yaks. Confiem en la seva experiència! ;)

Enric i Celia ha dit...

Hola gent!

Quina canya de viatge!
Nosaltres no ens podem queixar, pero no ens importaria pas estar pel nord de la India! Quins paissatges!
Ara be, tot i la distancia, estem compartint alguna coseta: els simptomes del mal d'alcada! ;-)
Molts anims des de Cusco!