diumenge, 28 d’agost de 2011

Poblets de Ladakh

Una de les millors coses de Ladakh és perdre't pels seus poblets per veure com és la vida en aquesta zona remota dels Himàlaies. L'autobús públic és un bon mitjà per començar a experimentar l'ambient dels pobles, si tens prou paciència, ja que per fer 75 km vam trigar 3 hores! Però aquí el concepte del temps és un altre...

Al poble de Tak Tok vam tenir la sort de coincidir amb un festival. Va venir gent de tota la contrada per assistir al gompa (monestir), per escoltar atentament el discurs dels monjos i presenciar els seus rituals.




A l'hora de dinar els assistents (les dones, sobretot)
 es reuneixen en grups,
socialitzen i comparteixen el que tenen.



El poble d'Alchi és conegut pel seu gompa, l'únic que no està construït al capdamunt d'una muntanya, i que conserva al seu interior uns frescos exquisits. No se'n poden fer fotografies, per tal de no malmetre'ls. Està format per petits temples que acullen escultures imponents de Buda, desmesuradament grans per la mida dels temples. Pels voltants hi ha vàries estupes (construccions que contenen reliquies. A l'estar plenes d'energia positiva es considera que pacifiquen i transformen les forces negatives dels voltants) i fileres de rodes d'oracions.

Durant el dia, grups de turistes vénen a visitar el poble, però cap allà mitja tarda tots marxen amb els seus jeeps cap a Leh. Val la pena passar-hi la nit, per veure com és la vida rural en un petit poblet quan el turisme s'ha esfumat i gaudir de la tanquil·litat que es respira pels seus carrers buits i silenciosos. Silenci que només es trenca pel murmuri d'algun vilatà que passa fent girar les rodes d'oracions i repetint en veu baixa un mantra.

Dona carregant un sac d'albercocs.
Una de les activitats principals, a banda del turisme,
és el cultiu d'albercocs.
Els hi treuen el pinyol i els posen a secar al sol,
per fer-ne confitura i tenir reserves de fruita seca quan arribi l'hivern.


La casa més maca del poble, i amb diferència!


Rodes d'oracions al voltant del gompa.
Dins de cada roda hi ha el mantra Om Mane Padme Hum,
escrit centenars de vegades en un tira de paper enrotllat.
Diuen que fer girar les rodes equival a pronunciar el mantra
tantes vegades com està escrit al seu interior.


L'Ignasi, tot content, sota les banderetes d'oracions.


7 comentaris:

Gloria ha dit...

Hola parelleta! Quines vivències mes inoblidables que esteu experimentant!!!!
M'agrada moltisim totes les fotografies que poseu!!!
Me les miro i me les torno a mirar....!!
Ara m'he adonat que les oracions estan escrites a sobre de trossos de roba, sempre havia pensat que era de paper.

Gracies per deixar-nos compartir aquest viatge tant fantàstic!!!!

pilar ha dit...

Hola nois!
Aquestes fotos són molt boniques, s'hi respira un ambient molt maco i les trenes de les dones m'encanten!
Petonets!

salvador ha dit...

Aneu millorant, a Khardung l'autobus de luxe us va portar a 17 kms/h., ara el de Ladakh ha fet una mitjana de 25.-.On s'amaguen els homes, només veig l'admirador de la casa+bonica que sembla l'amo.-. Les senyores, fotos magnífiques, porten molta historia gravada a la cara.-. La foto del dinar-comú, no ens diu el que expliques encara que et crec, faltaria més.-. La dona del sac i ampla gambada deu ser valenta, però si no fos valenta algú li ajudaria? Gràcies pels reportatges.

Anònim ha dit...

Hola família. Estaba yo tan ricamente en mi despacho trabajando un poco i, de cop, sense saber com, m'ha sortit a favorits de l'ordinador el blog d'Els Rodamons. Encuriosit he clicat i, amb gran sorpresa, han anat sortint les pàgines noves del nou "little big viatge" (com diria el General Custer)del meu germà i la meva cunyada. Porto dues hores mirant el blog i tot allò que hi penja. Parafrasejant aquell famós torero, en dues paraules, impresionant.
En primer lloc, tranquil de saber que esteu bé.
En segon lloc, preocupat per l'estrés que porteu (en algun lloc he llegit que heu de fer 4 hores de meditació al dia i, sembla, no hi havia temps ni per anar al lavabo)
En tercer lloc, bocabadat per les fotos i les explicacions dels llocs on esteu
En quart lloc, orgullós, MOLT ORGULLÓS (perdoneu que cridi tant), del que esteu fent
En cinquè lloc, content de que pogueu adquirir les riqueses no materials del que esteu fent
En sisé lloc, .......
He de marxar.
Mireia i Ignasi, un petó molt gran, cuideu-vos molt, aprofiteu el que esteu fent i sapigueu, que ja ho sabeu, que us estimem molt i, de nou, dir-vos l'orgullós que estic.
Molts petons de part de la vostra família, Sandra, Ona, Gerard i jo mismamente.
Apa

Yolanda ha dit...

Ei, Ignasi!! com va la barba!!

Mireia i Ignasi ha dit...

Hola Yolanda, em fa molta il.lusió que algú es preocupi per la meva barba. La barba va fent el seu procés de creixement. De tant en tant li faig alguna reforma, però, com pots veure, poca cosa.

Una abraçada per tothom i fins la propera.

Ignasi.

Yolanda ha dit...

Hola Ignasi!!

Es que em fa gràcia que només t'afaitis a Barcelona...;-)

Petonets per tots dos!