dimecres, 24 d’agost de 2011

Nubra Valley

La Vall de Nubra està situada a una alçada promig de 3.000m i el paisatge consisteix en muntanyes desèrtiques pelades que contrasten amb les valls frondoses irrigades pels rius, on s'ha establert la població i abunden els conreus. Els habitants d'aquesta zona s'anomenen Ladakhis, tenen faccions tibetanes i parlen el ladakhi. L'única paraula que hem après és "julley", però serveix per tot, ja que significa hola, adéu, gràcies i de res. Quan ens creuem un vilatà pel carrer li diem "Julley!" i ell ens exclama "Julley, julley!" amb un somriure d'orella a orella.

Nubra Valley en 360º



Ens allotgem al poble de Diskit, al Guest House Karakoram. Recomanem aquest lloc especialment; està a les afores del poble, envoltat d'arbres, tenen hort propi i la mestressa que el gestiona és d'allò més atenta i amable. L'habitació doble val 200 rupies (3€). El lavabo està a fora i s'ha de compartir, però no és problema perquè hi ha poques habitacions. No hi ha aigua calenta però quan et vols dutxar t'escalfen un cubell (o els que necessitis) d'aigua sense cap cost addicional. També tens l'opció d'esmorzar i dinar al Guest House. Un sopar deliciós a base d'arrós, dhal (llenties), ou dur, verdures acabades de collir de l'hort, chapati (pa) que prepara cada dia l'àvia pacientment i curd (iogurt) només val 80 rupies (1,2€), i pots menjar-ne tant com vulguis. Estant aquí  tens la sensació que vius en una altra època.

Poble de Diskit


Gompa (monestir budista) de Diskit



Burros pels carrers de Diskit.
Es mengen l'escorça i deixen el tronc ben pelat.


Els altres burros... Ai, no, que aquests són els llestos, jajaja!
Els Rodamons, amb la Vall de Nubra al fons.

4 comentaris:

pilar ha dit...

En aquesta foto sí que veig que esteu ben recuperats!
La volta de 360 graus, perfecte, i comprovat, tot és ben pelat!
Petonets!

Ana y chico ha dit...

Rodamons que tal estais?.X las fotos ya veo que genial.Una curiosidad: cuando ibais por la carretera que se ve en el video ibais andando,en bici?..Un abrazo bién fuerte y en breve cenita al canto..deseandico estoy.Bss

salvador ha dit...

ostres tu. al gendre se li escapa el mateix somriure de sí però no del sogre. fantàstic, A casa en deiem "riure de garneu".

Mireia i Ignasi ha dit...

Hola a tothom!

Pilar; sí, en aquesta foto ja estem ben recuperats, sort n'hi ha! De moment ens hem promès que no tornarem a pujar a més de 2000m d'alçada! A veure quan dura la promesa...

Ana y Chico; quan vam gravar el vídeo anàvem caminant. En realitat havíem agafat l'autobús públic perquè ens portés fins al poble. Però aquí, quan preguntes a un autobús si va al poble X, sempre et diuen que sí. Amb això volen dir que van en aquella direcció, però ningú et garanteix que et portin fins al poble. I això és el que ens va passar. De cop, el bus va parar al mig de la carretera, ens va fer baixar i ens va senyalar amb el dit la direcció que havíem de seguir. Vam caminar uns tres quilòmetres, que no és gaire, però sota un sol de justícia i a 3000m d'alçada, tot es complica una mica. La part positiva, però, és que tens uns paisatges espectaculars. Ja falta menys per fer el soparet! Peruano o hindú?

Salvador; "riure de garneu"... No ho havia sentit mai, aquesta me l'apunto!

Fins la propera!