dissabte, 10 de setembre del 2011

Més Dharamsala...

A Dharamsala hi ha mil activitats per fer: meditació, ioga, massatges, reiki, consultes astrològiques, passes de pel·lícules, xerrades sobre el Tibet... És el lloc ideal per estar-hi una temporada duent a terme alguna de les teves aficions. Nosaltres hem aprofitat per anar cada dia a classe de ioga, al Yoga Universal. El lloc és d'allò més senzill, una mica cutre i tot, però les classes estan molt bé. A nosaltres ens agrada especialment la de 4.30 a 6.30 de la tarda, de hatha ioga, que imparteix un deixeble directe del mestre Vijay. La classe de 2 hores val 100 rupies (1,5€).

Anant cap a classe de ioga



Aquest també és el poble ideal per fer cursos de qualsevol cosa: de professor de ioga, de mestre de reiki, de massatgista, joieria... Molta gent fa competició de cursos, a veure qui es treu més títols en poc temps. Considero que per haver fet un curs express d'un mes de ioga, on ni tan sols es fa meditació cada dia ni es dóna un dossier amb teoria, no ets un professor de ioga. Per haver fet un curs teòric de 5 dies sobre la ciència ayurvèdica, no ets un metge ayurvèdic i no pots pretendre passar consulta quan arribis al teu país. Per haver fet un curs de 4 dies sobre massatge tibetà, no ets massatgista i no pots conèixer la totalitat dels meridians energètics i pretendre sanar.

Em sembla molt bé que hi  hagi cursos de curta durada perquè la gent els provi, pugui saber si allò li agrada o no i adquireixi una base, a partir de la qual seguir estudiant. El problema no són els cursos, el problema és la gent que per tenir un titulet ja es pensa que és especialista d'alguna cosa. El fet que qualsevol es pugui posar a fer teràpies, fa molt mal als professionals de debò, que porten anys estudiant i practicant una matèria i en tenen un coneixement profund. Nosaltres hem fet un curs de cuina tibetana, i no per això diem que ja som cuiners, i quan tornem a Barcelona no pensem obrir un restaurant!

El professor ens ensenya a fer momos
(bola de massa farcida de diferents ingredients i cuita al vapor)



L'Ignasi els fa...


...I la Mireia se'ls menja!


6 comentaris:

salvador ha dit...

completament d'acord, ens donen una papereta amb dues firmes il.legibles que diu hem assistit a un curset del que sigui i ja som els entesos nº un d'aquell camp.- A l'última foto, la de la Mireia menjant-se una pizza davant d'un plat de xampinyons, hi veig un poster d'Escrivá de Balaguer, un altre amb la samarra de Barça. El de la porta no ho veig tan clar peró diria és el cartell d'alguna cursa ciclista. És la globalització i m'agrada

Yolanda ha dit...

Mireia, tu sí que saps!! L'Ignasi a cuinar, i tu a menjar!!

Salvador, tinc dubtes que la foto sigui d'Escrivà de Balaguer ;-), però la foto del Barça, crec que és la bandera del Tibet. I el pòster de la porta és dels Jocs Olímpics de Pequín... O sigui, no és tanta globalització, en realitat...

Petonets

Glow ha dit...

Però encara que no sigueu cuiners, farem soparet per tastar els vostres coneixements, no? jejejeje
Petons, rodamons!!

Marta ha dit...

hola guapos! ja veig que esteu d'allò més distrets...si la Mireia s'ho menja és que no deu ser tant dolent! jajaja. Una abraçada des del Perú!

El viatge dels Rodamons ha dit...

En realitat el cartell de la porta és en contra dels jocs olímpics de Pequín.

Marta, anem seguint les teves aventures per Perú. Què bo el ceviche, els tamales, els anticuchos, la chicha morada... però el cuy ni tocar-lo, pobret! Je je je!

inma ha dit...

Jejeje, montar un restaurant no , però un soparet tibetà caurà, oi??? Petonets